L' economia és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de béns i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos.
Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposada per Lionel Robbins, en el seu "Assaig sobre la Naturalesa i el Significat de la Ciència Econòmica" de 1932: "ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mitjans escassos que tenen usos alternatius. D'altres, tanmateix, han proposat una definició més ampla de l'economia, atesa la seva aplicació en diversos camps que no són considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per exemple, David Friedman, va definir l'economia com la manera d'entendre el comportament que comença amb la suposició que les persones tenen objectius i que tendeixen a triar la manera correcta per assolir-los. La manera correcta per assolir aquests objectius és la racionalitat. Així doncs, l'economia estudia la manera racional aconseguir algun objectiu en particular, sovint amb recursos escassos.
Un dels usos de l'economia és explicar com és que els sistemes econòmics funcionen i les relacions entre els agents econòmics en la societat. Els mètodes d'anàlisi econòmic s'han aplicat, cada vegada més, als camps de les eleccions humanes en els contexts socials, com ara l'educació, la familia, la sanitat, el dret, la política, les institucions socials i la guerra. Altres aspectes principals que tracta l'economia són el comerç, la distribució de recursos i la competència. L'economia es pot centrar en l'estudi de la producció, la distribució i el consum de la riquesa, així com els problemes relacionats amb el finançament, la fiscalitat, la mà d'obra, la llei, la pobresa i el medi ambient.
L'economia té el seu fonament en el raonament rigorós i lògic. La metodologia econòmica està conformada per:
La recol·lecció de dades: dades de variables mesurables (com ara el preu o els canvis en el preu).
Formulació de models de relacions econòmiques: per exemple, la relació entre el nivell general dels preus i el nivell general d'atur. La formulació inclou formes observables de l'activitat econòmica, com ara diners, consum, preferències, compres, vendes, i preus. Alguns models són models de comptabilitat senzills; altres postulen un comportament econòmic específic, com ara la optimització de la utilitat o guanys.
La producció d'estadístiques econòmiques: amb les dades i el model aplicat, es produeix una representació d'una activitat econòmica.
Raonament amb els models econòmics: el procés de raonament sovint es realitza amb matemàtica avançada. Com la resta de les ciències, les conclusions del model tenen un valor predictiu i de confirmació (o rebuig) de les hipòtesis de la relació entre les diferents variables.
Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposada per Lionel Robbins, en el seu "Assaig sobre la Naturalesa i el Significat de la Ciència Econòmica" de 1932: "ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mitjans escassos que tenen usos alternatius. D'altres, tanmateix, han proposat una definició més ampla de l'economia, atesa la seva aplicació en diversos camps que no són considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per exemple, David Friedman, va definir l'economia com la manera d'entendre el comportament que comença amb la suposició que les persones tenen objectius i que tendeixen a triar la manera correcta per assolir-los. La manera correcta per assolir aquests objectius és la racionalitat. Així doncs, l'economia estudia la manera racional aconseguir algun objectiu en particular, sovint amb recursos escassos.
Un dels usos de l'economia és explicar com és que els sistemes econòmics funcionen i les relacions entre els agents econòmics en la societat. Els mètodes d'anàlisi econòmic s'han aplicat, cada vegada més, als camps de les eleccions humanes en els contexts socials, com ara l'educació, la familia, la sanitat, el dret, la política, les institucions socials i la guerra. Altres aspectes principals que tracta l'economia són el comerç, la distribució de recursos i la competència. L'economia es pot centrar en l'estudi de la producció, la distribució i el consum de la riquesa, així com els problemes relacionats amb el finançament, la fiscalitat, la mà d'obra, la llei, la pobresa i el medi ambient.
L'economia té el seu fonament en el raonament rigorós i lògic. La metodologia econòmica està conformada per:
La recol·lecció de dades: dades de variables mesurables (com ara el preu o els canvis en el preu).
Formulació de models de relacions econòmiques: per exemple, la relació entre el nivell general dels preus i el nivell general d'atur. La formulació inclou formes observables de l'activitat econòmica, com ara diners, consum, preferències, compres, vendes, i preus. Alguns models són models de comptabilitat senzills; altres postulen un comportament econòmic específic, com ara la optimització de la utilitat o guanys.
La producció d'estadístiques econòmiques: amb les dades i el model aplicat, es produeix una representació d'una activitat econòmica.
Raonament amb els models econòmics: el procés de raonament sovint es realitza amb matemàtica avançada. Com la resta de les ciències, les conclusions del model tenen un valor predictiu i de confirmació (o rebuig) de les hipòtesis de la relació entre les diferents variables.
No hay comentarios:
Publicar un comentario